Cultura i festes

Els nois i noies del Taller de Grafitis de la Nau 4 de Blanes han finalitzat el mural d'art urbà encetat al concurs del Blanes Urban Festival. Els joves han continuat omplint d'art urbà la part del mur del Carrer Santa Cecília, davant el Cementiri Municipal, que es va quedar sense pintar el passat mes d'octubre. Ara el mur llueix grans obres artístiques que reivindiquen l'street art.

Més concretament, el 14 d'octubre la paret blanca va començar a prendre vida per acollir el 5è Concurs de Graffitis, inclòs al programa d'activitats del BUF, Blanes Urban Fest que es va estar fent del 12 al 14 d'octubre. L'objectiu de la jornada d'art urbà que es va fer el passat cap de setmana era continuar omplint d'art a l'aire lliure aquell mateix mur.

Des de la regidora de joventut, volen fomentar activitats que facilitin al jovent poder expressar-se lliurement, i l'art urbà és un dels conceptes que està aconseguint que s'apropin a conèixer més sobre el municipi on viuen. Alhora, des de l'espai Jove de la Nau 4, ofereixen una gran oferta d'activitats i animen als joves de Blanes que s'apropin a conèixer més sobre les pròximes activitats.

La Diputació de Girona ha presentat el número 341 de la Revista de Girona que correspon als mesos de novembre i desembre de 2023. Aquest darrer número de l'any inclou el dossier que porta per títol «Cent anys de diversió», on es fa un repàs cronològic de la diversió a les comarques gironines. La presentació es va dur a terme precisament en un dels escenaris que s'inclouen dins el dossier, el Teatre Casino La Unió de Vidreres.

La presentació ha anat a càrrec del vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona i alcalde de Vidreres, Jordi Camps; el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué; el professor i coordinació del dossier, Oriol Ponsatí-Murlà, i la historiadora Rosa Maria Gil.

En aquest dossier s'analitza com han evolucionat algunes de les principals formes de diversió a les comarques gironines al llarg dels darrers cent anys, seguint un fil que comença als casinos dels anys vint i trenta, continua a ritme de sardana i txa-txa-txa durant els primers anys del franquisme i troba el seu auge, d'una banda, a les discoteques i pubs a partir dels anys seixanta i, de l'altra, en les experiències psicodèliques i contraculturals del tardofranquisme. Com que la participació de la dona en cadascuna d'aquestes manifestacions festives no és un factor que sempre es pugui donar per fet, s'ha volgut dedicar un article específic al despertar de l'oci femení en el primer terç del segle XX.

El dossier està coordinat per Oriol Ponsatí-Murlà, professor i lector del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona. Amb la selecció d'articles que ha realitzat i més enllà del repàs cronològic, el dossier analitza cent anys de diversió sense deixar de banda algunes de les formes de diversió més arrelades arreu de les nostres comarques, i s'ha interessat a saber com estan, de salut, les fetes majors i els carnestoltes gironins. També s'ha parlat tant amb gent gran com amb gent jove per saber com ha canviat la manera que uns i altres tenen de passar-s'ho bé, especialment de la pandèmia de la covid ençà. Perquè, tal com diu el coordinador del dossier, qualsevol manifestació de diversió és, alhora, una manifestació de llibertat.

Blanes va començar la setmana passada el muntatge del monumental pessebre que arriba a la 26 edició per aquestes festes, amb l'objectiu de reproduir els Jaciments Romans d'Els Padrets. Com cada any, l'Agrupació Pessebrista de Blanes i els alumnes de l'Institut Serrallarga, han treballat amb ganes i il·lusió perquè el seu treball l'admiri tothom qui aquests dies de festes nadalenques es passegin pel centre de Blanes.

En aquest sentit, donades les característiques del jaciment, l'Agrupació Pessebrista i els alumnes de l'Institut Serrallarga han decidit que, seguint la línia de l'any passat en què es va fer un Diorama, enguany el pessebre es podrà visitar només per dos dels seus costats: un de frontal i l'altre el de la dreta. Els altres dos costats estan tancats i en una de les parets està previst que s'hi vegin imatges de les campanyes d'excavació que s'han fet fins ara a Els Padrets.

Cal dir que enguany l'acte oficial que significarà el tret de sortida de les festes nadalenques a Blanes, serà encara més especial del què és habitual. Això és perquè les Brigades dels Serveis Municipals s'han encarregat de confeccionar un mecanisme que s'accionarà polsant un gegantí polsador. Serà llavors quan s'engegaran tots els llums que decoraran la façana principal de l'Ajuntament de Blanes, així com la il·luminació nadalenca dels carrers.

L'acte, al qual està convidat a assistir-hi tothom qui vulgui viure en primera persona l'inici del Nadal blanenc, tindrà lloc dimarts vinent 5 de desembre a les 6 de la tarda. S'emplaçarà al costat del Pessebre Monumental, davant la façana principal de l'Ajuntament de Blanes, al Passeig de Dintre.

Ahir al vespre a la sessió del Ple Municipal de Caldes de Malavella va aprovar per unanimitat de totes les forces del consistori la candidatura a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 2025. Aquest esdeveniment, impulsat per l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, se celebra des de 1985 i implica la realització de nombroses activitats de l'àmbit de la cultura tradicional, entre elles una multitudinària trobada de colles.

Així mateix, en cas de ser escollida Ciutat Gegantera, Caldes de Malavella acolliria els Gegants de l'Agrupació, en Treball i na Cultura, representatius de Catalunya, fins a la celebració de la següent edició de l'esdeveniment. El suport a aquesta candidatura és una mostra de la voluntat del foment de la cultura popular i tradicional a la vila de Caldes i un reconeixement a la feina feta des de la Colla Gegantera.

El president de la Colla Gegantera de Caldes de Malavella, Cesc Canet manifesta "Pels caldencs i caldenques les figures de la Faràndula han estat part integral de la nostra identitat i festivitat popular, per aquest motiu la passió per aquesta tradició s'ha transmès de generació en generació gràcies a tots els que n'han format part i han treballat de valent, i ara aspirem a compartir-la amb tot el territori català". Alhora, ha afirmat que "El nostre compromís amb la tradició i la cultura és inqüestionable. Si se'ns atorgués l'oportunitat de ser la Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 2025, ens comprometem a organitzar una festivitat inoblidable, tot dansant amb sentit de la responsabilitat i amb la importància i rellevància que es mereixen, els Gegants de Catalunya; en Treball i na Cultura, i els Gegantons; en Pau i l'Alegria".

En paraules de l'alcalde Salvador Balliu "la nostra cultura gegantera és un fet molt distintiu. Caldes és terra de Faràndula i de Gegants. No podem concebre les nostres festes tradicionals sense aquests elements tan nostrats dins del folklore, que n'esdevenen un símbol i, alhora, accentuen profundament la nostra identitat".

Aconseguir el títol de Ciutat Gegantera de Catalunya 2025 suposarà per la colla organitzar una celebració que reunirà milers de geganters, centenars de figures d'imatgeria festiva i popular, i una programació enfocada per a tots els públics tot donant a conèixer la tradició i història de les figures de la Faràndula municipal, el poble de Caldes i el seu patrimoni.

La candidatura culminarà amb l'aprovació a l'Assemblea general de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya que se celebrarà el proper febrer a Santa Coloma de Gramenet, actual Ciutat Gegantera de Catalunya.

Al llarg de tot el mes de novembre, i sobretot aquest cap de setmana, Caldes de Malavella viu la primera edició del festival La Carbonada, un festival de literatura juvenil dedicat a Joaquim Carbó, escriptor nascut a Caldes l'any 1932, i fundador i col·laborador de la revista Cavall Fort. Alhora, la nostra intenció és reivindicar la literatura feta per i per a joves en tots els formats per tal de conèixer-la i difondre-la des del mateix poble on va néixer un dels seus màxims exponents.

Tot i que Carbó ha escrit per a totes les edats, volem posar l'accent en la seva obra juvenil on destaca la novel·la La Casa Sota la Sorra (1964). El seu protagonista, l'intrèpid Pere Vidal, esdevindrà la imatge del Festival. Una il·lustració, realitzada per Judith Navarra, inspirada en els dibuixos de Josep Maria Madorell.

Carbó forma part de la que es coneix com generació dels setanta, un grup d'escriptors que partint d'una situació política complicada i amb una llengua al límit de l'extinció, van arromangar-se i treballar, tant individualment com col·lectivament (Ofèlia Dracs), amb la voluntat que el català fos present en tots els registres literaris, entre ells la novel·la juvenil.

D’altra banda, els dies 24, 25 i 26, Caldes de Malavella les jornades més intenses de la primera edició del festival amb un programació per a públic familiar i professionals de la literatura infantil i juvenil. Un programa que implicarà a totes aquelles persones que acompanyen els joves en el procés de la descoberta literària: famílies, mestres, bibliotecaris/àries, escriptors/es, il·lustradors/es, editors/es, i també organitzacions que comparteixen aquesta missió més allà del sector del llibre i de l'educació.

L'Ajuntament de Riudarenes juntament amb la Llar d'Infants Rodamons han organitzat amb motiu del Dia Mundial de la Infància, una festa de la infància per fer un homenatge a tots els nens i nenes de Riudarenes i poder gaudir tots junts d'un espai on puguin desenvolupar-se lliurement.

La Festa de la Infància de Riudarenes és un projecte que impulsen des del consistori per poder continuar celebrant any rere any, ja que el seu principal interès és reivindicar els drets dels infants. Uns drets que es van constituir el 20 de novembre del 1959 quan l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la Declaració dels Drets del Nen, un tractat internacional de drets humans que se centra en els drets i llibertats dels menors de 18 anys.