Cultura i festes

El Teatre de Blanes va acollir la presentació de la nova marca per reforçar el sentit d'identitat de la ciutadania i el seu sentiment de pertinença al municipi: 'Blanes Arran de Mar'. L'objectiu central de la presentació, la qual va estar encapçalada per l'alcalde del municipi, va ser donar a conèixer el disseny, la nova imatge gràfica que identifica la nova marca. Per fer-ho es va comptar amb dues persones nascudes a Blanes, però que l'han transcendit amb la seva professió, contribuint a donar-la a conèixer arreu del món, els periodistes Rafel Bagot i Fina Brunet.

Alhora, la presentació va anar acompanyada de dos vídeos, un primer mostrant testimonis d'homes i dones que expliquen què significa per a ells i elles ser de Blanes, i un segon vídeo promocional de la marca 'Blanes Arran de Mar', dissenyada per la Mà Àngels Maresma.

En conclusió, al llarg dels pròxims mesos s'aniran desenvolupant diverses accions amb l'objectiu d'implantar la marca a la ciutat, acompanyant les iniciatives que es promoguin per enfortir el teixit social i recuperar la seva relació amb el mar.

Durant aquests mesos l'Associació Grup Rialles Blanes ha estat celebrant els 40 anys de vida de l'entitat, i durant aquest mes de març han presentat una exposició on hi ha sobretot fotografies, cartells i disfresses que formen part de la història que es commemora, és alhora molt il·lustratiu i emocionant poder repassar quatre dècades carregades de l'entusiasme que sempre ha mogut l'entitat.

L'Associació Grup Rialles Blanes està compost per 150 voluntaris que treballen cada dia per omplir de somriures el teatre. Al mateix temps, amb les obres que es representen també contribueixen al fet que puguin desenvolupar diverses capacitats artístiques i culturals. La mostra es podrà visitar fins al 31 de març de dilluns a dissabte des de les 5 de la tarda fins a 2/4 de 8 del vespre i els diumenges des de les 11 del matí fins a la 13 del migdia.

L'Ajuntament de Blanes vol recuperar la Llotja Vella. Es tracta d'un espai que, tant arquitectònicament com pel sentit que va tenir històricament, fa temps que es reivindica que caldria donar-li més distinció i contingut en relació amb les instal·lacions que hi ha en aquesta zona.

L'objectiu seria recuperar-la i remodelar-la per fer-hi un espai cultural de recuperació de la memòria històrica pesquera de Blanes, a través de la posada en marxa d'un projecte singular que tornés a donar-li la rellevància que va tenir. En aquest sentit, es tractaria de fer-hi una intervenció arquitectònica per adequar l'antiga llotja de venda del peix i els seus espais d'emmagatzematge adjacents a un nou ús, així com un projecte de contingut històric, cultural i social.

En definitiva, es tractaria de donar-li un nou caire a l'espai vinculant-lo a la recuperació històrica, enllaçant amb la tradició marinera que sempre ha tingut l'enclavament de Blanes tant a comarques gironines com a Catalunya. La Llotja Vella del Port de Blanes va deixar d'utilitzar-se farà 30 anys, arran que l'any 1994 es va posar en marxa l'actual instal·lació.

Per poder dur a terme aquest projecte de recuperació lligat a la memòria històrica de la ciutat, l'Ajuntament de Blanes ha demanat a la Generalitat de Catalunya que cedeixi l'ús d'aquest espai. Aquest extrem el va tractar divendres passat l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, durant la visita a les obres del port que va encapçalar el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya i president de Ports de la Generalitat, Marc Sanglas i Alcantarilla.

Cada vegada són més les dones dels municipis de la Selva que es coneixen la seva història. En aquest cas, la jove Xènia Sancho, recentment graduada en història de l'art, ha realitzat un treball d'investigació sobre l'artista de Caldes de Malavella, Carme Raurich.

Riudarenes va acollir la 4a Fira Gegantera de les Comarques Gironines. 4 colles de diversos municipis selvatans es van aplegar a la plaça de la Vila per commemorar al món geganter i reivindicar la tradició catalana.

La 4a Fira Gegantera de les comarques gironines de Riudarenes va finalitzar amb un gran ambient, ja que després dels dos anys de pandèmia, les colles geganteres han volgut tornar amb més força que mai.

Aquest cap de setmana, els Premis Recvll van centrar l'interès cultural d'arreu del territori gironí i català en la ciutat de Blanes. Enguany, han estat 93 treballs presentats, 36 més respecte a l'any passat.

La proclamació del veredicte i lliurament de premis la va encapçalar l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe. També van participar Jordi Camps, diputat de la Diputació de Girona; Pere Fernández, conseller de Cultura del Consell Comarcal de la Selva; i Albert Sanz, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Blanes.

Pel que fa al veredicte del jurat, varen ser dos blanencs, tres gironines i un barceloní qui varen compondre enguany el palmarès dels 59 ns Premis Recvll de Blanes. El Premi de Narrativa Joaquim Ruyra va ser per la Núria Martí per "El món dels Vius". La qual va declarar en la roda de premsa prèvia a la gala que ha estat tota una experiència. Seguidament, el guanyador del premi poesia Benet Ribas va ser per en Josep Masats per "Gata.cat".

El premi teatre Josep Ametller, va ser per la Laura Masmiquel per l'obra "Mel", un projecte en el qual es va involucrar com a directora, però també com a actriu.

Pel que fa al premi retrat literari Rafel Cornellà va ser atorgat a la Gemma Busquets per "Emma de Miranda". El següent guardó va ser el premi periodisme salvador Reynaldos i va ser pel blanenc Jaume Planas.

Finalment, la Naiara Burke va aconseguir el premi a millor cançó en català, una categoria nova en els premis Recull que han arribat per quedar-se.