Investigadors del CEAB analitzen la dinàmica dels microplàstics al riu Tordera

Helena Guasch, investigadora científica al CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes), forma part d’un projecte finançat pel Ministeri que investiga la presència i l’impacte dels microplàstics a la conca fluvial del riu Tordera. Aquest projecte, anomenat APOM (Material Particulat d'Origen Antròpic), té com a objectiu estudiar la dinàmica dels residus plàstics que arriben al mar a través dels rius.

Guasch, juntament amb els investigadors i investigadores Eugènia Martí, Henar Margenat, Berta Bonet, Delfina Cornejo, Joan Blavia, David Pineda, David Calvo, Sara Castelar i Miquel Ribot, ha escollit el riu Tordera per la seva tradició d’estudi al CEAB, amb una gran base de coneixement sobre la seva ecologia i hidrologia. L’objectiu és comprendre com la humanitat influeix en la quantitat i distribució dels plàstics en l’ecosistema fluvial, així com entendre els efectes de les pluges, les sequeres i les crescudes en la dinàmica d’aquests residus.

Guasch explica que quan el riu Tordera experimenta crescudes, molts plàstics que estaven a la vora són arrossegats per l’aigua i atrapats en la vegetació, especialment als canyissars. En canvi, quan el riu s’asseca, els plàstics queden exposats a l’efecte de la llum ultraviolada i els canvis bruscos de temperatura, la qual cosa fa que es deteriorin i fragmentin, convertint-se en microplàstics.

Aquesta recerca també estudia els efectes dels plàstics en l’entorn, com el seu impacte en la salut pública. Guasch comenta que molts plàstics contenen additius que poden ser perjudicials, com disruptors endocrins, que afecten tant els éssers humans com als ecosistemes aquàtics. A més, els plàstics poden actuar com a font de contaminació biològica, ja que poden acollir microorganismes patògens que augmenten la resistència als antibiòtics.

D’altra banda, l’estudi examina com els plàstics de tota mena arriben als rius des de diferents fonts, com les àrees urbanes, agrícoles i industrials. Un dels principals contaminants observats a les zones urbanes són les tovalloletes, que, mal gestionades, acaben al sistema fluvial, sovint després de les pluges, quan els sistemes de depuració no poden manejar els sobreeiximents de residus.

L'augment de la fabricació i el consum de plàstics d'un sol ús és una tendència preocupant, segons Guasch, ja que, tot i les campanyes de conscienciació, la producció i el consum de plàstics continuen creixent. A més, el reciclatge es manté constant, la qual cosa implica que la contaminació per plàstics continuarà augmentant.

Aquest projecte també inclou una gran part de ciència ciutadana, amb la participació activa de veïns, escoles i altres grups comunitaris en la identificació i recollida de residus plàstics. Fins a la data, s’han recollit més de 4.000 residus, i els resultats obtinguts serveixen per orientar possibles solucions locals per combatre aquest greu problema ambiental.

En resum, l’estudi de la dinàmica dels microplàstics al riu Tordera no només busca entendre els processos naturals implicats, sinó també impulsar canvis en la gestió dels residus per reduir l'impacte dels plàstics en els ecosistemes fluvials i en la salut pública.