La Guerra Civil a Blanes, protagonista del nou número de la Revista Blanda

La Sala de Plens Maria Dolors Oms es va omplir aquest divendres a la tarda amb motiu de la presentació del número 28 de la Revista Blanda, la publicació anual de l’Arxiu Municipal de Blanes. L’acte, que va tornar a evidenciar l’interès ciutadà per la història local, va tenir com a eix central la Guerra Civil i la manera com es va viure a la ciutat.

La presentació va estar encapçalada per l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric, Mònica Rabassa, amb la participació de l’arxiver municipal i director del servei, Toni Reyes, que va conduir l’acte. També hi van assistir diversos membres del consistori.

El nou número de Blanda posa el focus en un episodi clau del segle XX que continua molt present en la memòria col·lectiva. La portada ja n’és tota una declaració d’intencions: una fotografia de Francesc Salt que mostra l’incendi de la Parròquia Santa Maria el 22 de juliol de 1936, en els primers dies del conflicte, que va destruir, entre d’altres elements, les dues trones dissenyades per Antoni Gaudí.

Un dels treballs centrals és l’article de recerca “Blanes, front de guerra”, signat per Joan Garcia, que documenta els combats que es van produir a la ciutat entre el 31 de gener i el 2 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Blanes. L’estudi incorpora fotografies inèdites, com les de soldats italians del Corpo di Truppe Volontarie, gràcies a la cessió del fons documental de la família Francone.

La revista també recull testimonis directes de la Guerra Civil a través de l’apartat Fons de l’Arxiu, amb relats en primera persona que permeten aproximar-se a la quotidianitat del conflicte. Hi destaquen fragments de les memòries inacabades de Pere Puig i Llensa; les cartes del pare Miliu (Emili Bitlloch Cornellà), escrites entre 1938 i 1939; i el testimoni de Fèlix Torruella, recollit a partir de cartes i converses familiars des del camp de concentració de Sant Cebrià, a França.

Més enllà del monogràfic sobre la Guerra Civil, el número 28 de Blanda manté la seva aposta per la recuperació de la memòria històrica local amb articles de recerca, biografies i estudis sobre trajectòries personals i professionals vinculades a Blanes. Entre d’altres, s’hi poden llegir treballs sobre emigració, oficis tradicionals, figures polítiques i culturals, així com un recull de receptes culinàries d’un cuiner blanenc.

La secció de Biografies inclou un record a Josep Bota-Gibert, desaparegut fa deu anys, perfils de les actrius blanenques Marta Grau Porta i Marta Santa-Olalla Grau, i un repàs a les persones del municipi que van arribar als cent anys de vida durant el 2025.

El volum es tanca amb les novetats i donacions de l’Arxiu Municipal, la bibliografia blanenca recent i un balanç de les activitats del servei. En aquest apartat destaquen dues fites del darrer any: l’obertura al públic del primer refugi antiaeri visitable de la ciutat i la inauguració del Centre d’Interpretació Blandae Ciutat Romana, el primer museu de Blanes, dedicat a divulgar el passat romà del municipi.

Amb aquest nou número, la Revista Blanda consolida el seu paper com a eina clau per preservar, estudiar i difondre la història de Blanes, posant en valor documents, testimonis i investigacions que ajuden a entendre el passat col·lectiu de la ciutat.