Blanes acull l’exposició 'Ètnia Gitana: un origen desconegut' per sensibilitzar sobre els prejudicis i l'antigitanisme

Aquest cap de setmana, la Sala d'Exposicions Municipal Maria Luisa García Tornel de Blanes va ser testimoni d'una mostra cultural que va sacsejar consciències i trencar falsos mites sobre el poble gitano. L'exposició 'Ètnia Gitana: un origen desconegut', organitzada per quatre alumnes de segon d'Integració Social de l'Institut S'Agulla, va ser una experiència educativa i emocional per al públic que va acudir dissabte i diumenge, 21 i 22 de març.

Les impulsores de la mostra, Carmen Salazar, Rita Baena, Isis Palacios i Ariadna Cabana, van triar aquest projecte com a treball final per sensibilitzar sobre la reducció de prejudicis i estereotips envers el poble gitano. Carmen Salazar, d'origen gitano, va ser qui va encapçalar la iniciativa, amb el suport de les seves companyes, que van compartir la seva visió i compromís amb aquesta causa.

L'exposició, que va incloure una rica varietat de materials cedits per l'Arxiu Municipal de Blanes, va permetre als visitants endinsar-se en la història i cultura del poble gitano, amb fotografies antigues i actuals, vestits tradicionals, instruments musicals, i objectes com les 'Baras' i les 'Mascotas'. A més, els plafons informatius van mostrar el recorregut migratori dels gitanos des de l'Índia fins a Europa, així com les injustícies que han patit al llarg dels segles.

Un dels apartats més punyents de l'exposició va ser el dedicat al genocidi gitano durant l'Holocaust, conegut com a Porrajmos, i les persecucions legals a les quals es va sotmetre la comunitat gitana al llarg de la història. Un exemple significatiu va ser la classificació feta el 1566 pel rei Felip II, que qualificava els gitanos de "ganduls", "captaires" i "delinqüents".

L'exposició es va completar amb una xerrada i col·loqui sobre l'antigitanisme, que va ser impartida per Cristóbal Laso Silva, president de la Plataforma Gitana d'Acció Política Politírrom. La conferència, inicialment prevista a la sala d'exposicions, va haver de traslladar-se a la Sala de Plens de l'Ajuntament a causa de l’elevat nombre de persones interessades a assistir-hi. Laso va desgranar els segles de persecució i estigmatització que ha sofert la comunitat gitana, i va denunciar la manca de mesures efectives per combatre l'antigitanisme malgrat les lleis aprovades a l'Estat espanyol.

Un dels moments més impactants de la xerrada va ser la referència a la "Gran Batuda" del 30 de juliol de 1749, en la qual el rei Fernando VI va ordenar l'extermini social i cultural del poble gitano, amb l’objectiu d'erradicar-lo del regne. Aquesta data ha estat oficialment reconeguda com el Dia de la Lluita Contra l'Anti-Gitanisme al Parlament de Catalunya des de 2019.

Després de la conferència, es va obrir un col·loqui on es va discutir sobre el racisme invisible a la societat i la importància de reconèixer la història del poble gitano per combatre la discriminació encara existent.

Finalment, el tinent d'alcalde, Quique Pérez, i altres membres de l'Ajuntament de Blanes van felicitar les joves organitzadores pel seu treball i van agrair les reflexions i coneixements aportats pel conferenciant. La jornada es va tancar amb un èxit rotund, i l’exposició va seguir a la Sala Maria Luisa García Tornel per a aquells que no van poder assistir a la inauguració.