Els productors d’avellanes de les comarques gironines alerten d’una caiguda sostinguda del cultiu

Els productors d’avellanes de les comarques gironines mostren preocupació per la davallada sostinguda de la producció en els darrers anys. El descens s’explica principalment per l’abandonament de camps i pel menor rendiment que s’obté per hectàrea. Segons dades del sector, la superfície dedicada al cultiu d’avellaner a la demarcació ha disminuït un 30% des del 2013: de prop d’un miler d’hectàrees fa dotze anys s’ha passat a menys de 650 actualment.

El sector alerta que les perspectives de futur no són gaire optimistes, especialment per la manca de relleu generacional. Aquesta situació dificulta la continuïtat de les explotacions, sobretot en els casos en què cal iniciar l’activitat des de zero.

Malgrat això, els productors asseguren que el cultiu pot ser viable perquè l’avellana és un producte apreciat i tota la producció que s’obté acaba venent-se. Tanmateix, posar en marxa un projecte agrícola d’aquest tipus requereix una inversió inicial elevada. Cal adquirir el terreny, invertir prop de 9.000 euros per hectàrea i esperar entre tres i quatre anys per començar a collir. Els beneficis, però, no arriben habitualment fins al cap de cinc o sis anys.

La falta de relleu generacional fa que molts camps acabin arrencant-se. En alguns casos es destinen posteriorment a cultius de cereal, però en altres queden abandonats, fet que pot acabar generant problemes associats al risc d’incendis forestals.

A aquesta situació s’hi afegeixen els efectes del canvi climàtic. Els episodis de calor intensa, que tradicionalment es produïen entre juliol i agost, s’han avançat al juny i afecten directament el desenvolupament de l’avellaner, reduint-ne el rendiment.

Davant aquest escenari, el sector considera que la innovació serà clau per garantir la pervivència del cultiu. En aquest sentit, es destaca el paper de la recerca agrària per impulsar millores als camps i adaptar-los a les noves condicions climàtiques, amb l’objectiu d’augmentar el rendiment i fer l’activitat més atractiva per a nous productors.

Un altre dels inconvenients és el poc marge que tenen els productors a l’hora de fixar el preu de l’avellana. El mercat està fortament condicionat per Turquia, el principal productor mundial, responsable d’aproximadament el 70% de la producció global.

Això fa que el preu no depengui tant de la collita local com de com hagi anat la temporada al país euro asiàtic. Aquest 2025, per exemple, la producció turca ha estat lleugerament inferior i, combinada amb una actitud proteccionista dels productors, ha fet que el preu superi els quatre euros per quilo, aproximadament el doble que en altres campanyes. El fet que tota la producció es vengui ha convertit la campanya en un bon any per al sector.

Malgrat les dificultats, els productors defensen que el cultiu de l’avellana continua tenint futur i recorden que es tracta d’un producte tradicional a Catalunya que no s’hauria de perdre. Per això, el sector insisteix en la necessitat d’adaptar-se als nous reptes i recuperar progressivament la producció.

Entre les possibles vies de futur també es planteja apostar més per l’elaboració de productes propis, com cremes d’avellana o altres derivats. Tenint en compte que els preus de la matèria primera són similars arreu, consideren que el consumidor pot optar més fàcilment per productes de proximitat amb valor afegit.