«La Llei de la Gravetat», l’humor crític de Teresa Gelpí que triomfa en els actes del 25-N de Blanes
- televisiolaselva
- 25 nov 2025
- 2 Min. de lectura

El Casal Cívic i Comunitari de Can Borell va estar l’escenari d’un dels actes centrals programats a Blanes amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Masclista. L’equipament, que sovint es converteix en punt de trobada per a activitats socials i culturals, va acollir una nova proposta amb fort contingut reivindicatiu i alhora artístic, reafirmant el compromís del municipi amb la lluita contra totes les formes de violència envers les dones.
L’actriu Teresa Gelpí va ser la protagonista de la jornada amb la representació del monòleg La Llei de la Gravetat, una peça que s’inspira en el text de la periodista, guionista i escriptora nord-americana Nora Ephron, conegut sota el títol Tinc un coll que fa pena. A través d’aquesta adaptació, Gelpí va oferir una reflexió profunda, irònica i alhora tendra sobre el pas del temps i els seus efectes, especialment en la vida de les dones.
El monòleg, carregat d’humor, però també de crítica social, aborda com l’envelliment femení està encara subjecte a estereotips, exigències estètiques i pressions socials que sovint generen inseguretats. Amb un to proper i una interpretació que ha captat l’atenció del públic en tot moment, l’actriu va posar de manifest les contradiccions d’una societat que continua jutjant el cos i l’edat de les dones, alhora que va reivindicar la necessitat d’acceptació, autoestima i llibertat personal.
L’acte va ser organitzat per la Plataforma de Dones de Blanes, una entitat que, any rere any, impulsa un ampli programa d’activitats per sensibilitzar i conscienciar la ciutadania sobre la violència masclista i les desigualtats de gènere. La representació s’emmarca en aquesta línia de treball, posant l’accent en com els rols imposats i la mirada social condicionen la vida de les dones al llarg del temps.
El públic assistent va valorar molt positivament la proposta, destacant tant la qualitat interpretativa de Teresa Gelpí com la capacitat del monòleg per provocar reflexió i somriures al mateix temps.
