Un estudi del CEAB alerta que la degradació dels ecosistemes costaners pot alliberar fins a 26 tones anuals de mercuri

Manglars, aiguamolls i praderies marines no només capturen carboni, sinó que també retenen contaminants tòxics que poden tornar al medi si aquests hàbitats es degraden.

Un estudi internacional amb participació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) adverteix que la degradació dels ecosistemes coneguts com a "carboni blau": manglars, aiguamolls i praderies marines, pot comportar l'alliberament d'unes 26 tones de mercuri cada any a escala mundial. La investigació, publicada a la revista Earth-Science Reviews, posa el focus en una funció fins ara poc considerada d'aquests hàbitats: la seva capacitat per retenir contaminants acumulats durant segles als sediments costaners.

Els investigadors expliquen que aquests ecosistemes actuen com a embornals naturals no només de diòxid de carboni, sinó també de metalls pesants i altres contaminants persistents derivats, en gran part, de l'activitat humana. Quan els sediments són alterats per l'erosió, el dragatge, la urbanització del litoral o fenòmens climàtics extrems, aquests contaminants poden tornar a dispersar-se a l'aigua.

Segons l'estudi, els ecosistemes de carboni blau acumulen anualment prop de 16 tones de mercuri a tot el món, però la seva degradació els pot convertir en fonts secundàries de contaminació. Els autors assenyalen que les pertorbacions físiques poden mobilitzar, de mitjana, el 54 % dels metalls retinguts als sediments, tot i que aquest percentatge varia segons les característiques de cada hàbitat.

El mercuri és un dels contaminants que més preocupació genera per la seva toxicitat. En determinades condicions ambientals, pot transformar-se en metilmercuri, una forma encara més perillosa que s'acumula a la cadena alimentària i pot arribar als humans a través del consum de peix i marisc. Tot i això, els investigadors recorden que aquesta transformació no és automàtica, sinó que depèn de factors com la química dels sediments, la matèria orgànica disponible i l'activitat microbiana.

L'investigador del CEAB-CSIC Òscar Serrano, coautor de l'estudi, destaca que aquesta recerca aporta un nou argument per reforçar la conservació d'aquests ecosistemes. "Durant anys hem destacat el seu paper davant del canvi climàtic perquè emmagatzemen carboni durant segles o mil·lennis. Ara sabem també que mantenen immobilitzats contaminants com el mercuri, que poden tornar a entrar en circulació si els destruïm o alterem els sediments", afirma.

L'anàlisi també identifica les zones del planeta amb un risc més elevat d'alliberament de mercuri. Entre les regions més vulnerables hi ha l'Àsia oriental, l'Amèrica Llatina i el Carib, l'Àfrica subsahariana i diverses illes del Pacífic, on coincideixen importants reserves de contaminants, una elevada pressió humana, l'impacte creixent dels fenòmens climàtics extrems i una gran dependència dels recursos pesquers.

Els autors alerten, a més, que la combinació de diversos impactes pot agreujar el problema. Una sequera, per exemple, pot alterar les propietats dels sediments i facilitar que una tempesta posterior alliberi més mercuri del que ho faria en un ecosistema en bon estat de conservació.

Per aquest motiu, l'equip investigador defensa que la protecció i restauració dels ecosistemes de carboni blau s'incorpori tant a les polítiques de gestió del litoral com als marcs internacionals de control del mercuri, com el Conveni de Minamata. Segons els científics, preservar aquests hàbitats és una estratègia clau no només per combatre el canvi climàtic, sinó també per reduir riscos ambientals, protegir la biodiversitat marina i garantir la sostenibilitat de les comunitats costaneres.